L’agroecologia és una disciplina científica, un moviment social i una praxi camperola (indígena allà on pertoca) que aborda l’estudi i classificació dels sistemes agrícoles, tot considerant les perspectives ecològica, socioeconòmica i política d’una manera integrada. El seu objectiu bàsic és intentar crear agroecosistemes similars als ecosistemes naturals, que s’insereixin harmònicament a la natura.

L’economia verda, busca millorar el benestar humà i aconseguir la riquesa material i l’equitat social, mitjançant l’ús sostenible dels serveis ecològics, la reducció significativa dels riscos ambientals i la disminució de la desigualtat social.

Dins del seu espectre, l’economia verda compren un model emergent, l’economia circular, que busca equilibrar la producció amb la disponibilitat de recursos i la seva extracció sostenible.

A més, impulsa la fabricació de productes durables, locals i amb poca petjada ecològica i la reutilització de matèries primes considerades residuals.

L’economia social i solidària emergeix com a resposta a les dificultats que sorgeixen del model econòmic capitalista que impera en la nostra societat actual, per tant busca donar resposta a les desigualtats mitjançant noves maneres de produir, consumir i distribuir.

Posant al centre, i com a objectiu principal, el benestar de les persones, pretén construir una alternativa viable per satisfer les necessitats individuals i globals de manera sostenible a través de l’autogestió i l’autoorganització en cooperatives i associacions.

Els principis i valors de l’Economia Social i Solidària són: la cooperació, la solidaritat, equitat, inclusió, sostenibilitat, participació, autogestió democràtica i el compromís amb la comunitat, enfortint el teixit social i promovent el canvi social.

La inclusió social és un fenomen estructural que es genera per respondre a mancances com: no poder participar en el mercat productiu, no poder participar a nivell polític, no tenir reconeixement públic o xarxa social.

Per tant, a situacions que donen com a resultat desigualtats i determinacions estructurals del sistema econòmic i social que es conjuguen en un procés creixent de vulnerabilitat afectant a persones diverses tant a nivell laboral, com residencial, econòmic i social.

A Catalunya les persones en risc d’exclusió social representen el 26,3% de la població i pateixen una dificultat afegida en l’accés al mercat del treball.

La prevenció és el conjunt de mesures preses per evitar, contrarestar o disminuir un risc.

La prevenció d’incendis té com a missió protegir de l’incendi les persones i els béns i té com a objectiu la reducció a límits acceptables del risc que les persones implicades en l’emergència pateixin danys.

Els reglaments determinen els requeriments de seguretat corresponents a:

• La seguretat de les persones: veïns, usuaris, treballadors i personal implicat.
• La protecció del medi ambient: evitant i contrarestant l’afectació de flora i fauna.
• La protecció dels béns: mobles o immobles, de veïns i de la propietat sinistrada.

La resiliència (del llatí resilire, que significa “tornar”) és la capacitat per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de “tornar” al seu estat estàndard, a més també és l’aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.
Es pot aplicar aquest concepte tant a les persones com al territori. En l’àmbit de la ecologia, la resiliència és la capacitat d’un ecosistema – per exemple un bosc, l’horta de casa o el jardí, la platja, l’oceà, la muntanya, etc…- per a respondre a una pertorbació biològica, resistint els danys i recuperant-se ràpidament.

Aquestes pertorbacions poden incloure esdeveniments com incendis, inundacions, tempestes de vent, explosions de poblacions d’insectes i activitats humanes com la desforestació i la introducció d’espècies exòtiques d’animals o plantes.

Les activitats humanes poden afectar la resiliència d’un ecosistema sovint en condicions menys desitjables i degradades, com la reducció de la biodiversitat, l’explotació dels recursos naturals, la contaminació i el canvi climàtic.